Vet aquí que hi havia una vegada, en un país no excessivament llunyà, un home valent i arriscat amb l’ambició d’aglutinar sota una mateixa bandera, frontera i himne aquells territoris que posseïen la seva llengua mare, per la qual sentia una devoció gairebé mística.
Així, decidí presentar-se democràticament i com Déu mana a unes eleccions, i davant l’exasperació d’uns, la sorpresa d’altres i l’alegria de la majoria, les guanyà. Al veure la impossibilitat de dur a terme el seu primerenc objectiu d’unificació –ja que els altres territoris no estaven gens per la feina-, decidit i trempat com era es proposà prendre’ls per les armes i netejar-los de la seva impuresa. El conflicte desencadenà la més cruenta i sanguinària guerra que el món occidental visqué mai. I tot per les idees nacionalsocialistes unificadores d’Adolf Hitler.
Paral·lelisme polèmic, cert. Però no deixo de llegir i sentir als mitjans afins a les plataformes propaïsos catalans la paraula unificació. I aquesta paraula no existeix a territoris com a València o Mallorca, on el PP campa sense gairebé opositors. Prego que es deixin d’insultar i menysprear els procediments democràtics, que són la boca i la veu dels ciutadà, i que en aquest cas criden unànimement no sols en contra de la pretesa unificació, sinó fins i tot de l’independència del Principat –o he de recordar qui mana a la Generalitat?-.
Tindria sentit que España iniciés una lluita per annexionar de cop al Imperio les terres llatinoamericanes que varen independitzar-se ja fa anys? Clar, com comparteixen el mateix idioma i algun dia –què importa si fa una setmana o un piló d’anys endarrera- varen formar part de la gloriosa Corona de Castella...
Deixem de parlar com a regionalistes. Deixem d’emocionar-nos amb el virolai, la senyera o el Toro de Osborne. Totes aquestes coses són collonades; collonades nacionalistes i bel·ligerants –valgui la redundància-, ja siguin d'aquí o de l'altra banda de l'Ebre. Mirem al futur, un futur sense fronteres, sense extremismes i sense matrícules amb enganxines d’ases, de braus o del que sigui; perquè tot ve a ser la mateixa animalada.
Així, decidí presentar-se democràticament i com Déu mana a unes eleccions, i davant l’exasperació d’uns, la sorpresa d’altres i l’alegria de la majoria, les guanyà. Al veure la impossibilitat de dur a terme el seu primerenc objectiu d’unificació –ja que els altres territoris no estaven gens per la feina-, decidit i trempat com era es proposà prendre’ls per les armes i netejar-los de la seva impuresa. El conflicte desencadenà la més cruenta i sanguinària guerra que el món occidental visqué mai. I tot per les idees nacionalsocialistes unificadores d’Adolf Hitler.
Paral·lelisme polèmic, cert. Però no deixo de llegir i sentir als mitjans afins a les plataformes propaïsos catalans la paraula unificació. I aquesta paraula no existeix a territoris com a València o Mallorca, on el PP campa sense gairebé opositors. Prego que es deixin d’insultar i menysprear els procediments democràtics, que són la boca i la veu dels ciutadà, i que en aquest cas criden unànimement no sols en contra de la pretesa unificació, sinó fins i tot de l’independència del Principat –o he de recordar qui mana a la Generalitat?-.
Tindria sentit que España iniciés una lluita per annexionar de cop al Imperio les terres llatinoamericanes que varen independitzar-se ja fa anys? Clar, com comparteixen el mateix idioma i algun dia –què importa si fa una setmana o un piló d’anys endarrera- varen formar part de la gloriosa Corona de Castella...
Deixem de parlar com a regionalistes. Deixem d’emocionar-nos amb el virolai, la senyera o el Toro de Osborne. Totes aquestes coses són collonades; collonades nacionalistes i bel·ligerants –valgui la redundància-, ja siguin d'aquí o de l'altra banda de l'Ebre. Mirem al futur, un futur sense fronteres, sense extremismes i sense matrícules amb enganxines d’ases, de braus o del que sigui; perquè tot ve a ser la mateixa animalada.
3 comentarios:
Fins i tot des del punt de vista purament interessat l'independentisme està justificat. Contra els robatoris i l'espoli, contra el menyspreu...doncs això, Independència.
Jo tampoc no crec en cap unificació dels països catalans, bàsicament perquè dubto que hi hagi una voluntat d'annexió per part dels murcians del nord, per exemple.
Cuida't!
Un detall important és recordar que el que va convertir el desig d'unificació de Hitler en dolent no era l'unificació per si sola sinó l'ús de les armes per aconseguir-la contra la voluntat dels ciutadans. En aquest sentit no té cap relació amb Catalunya i els Països Catalans. I és important recordar que no hi ha res intrínsecament dolent en la idea d'unificació sobretot si acabes apelant a l'unificació de tots els països per un futur sense fronteres.
Salut
Seria interessant saber amb què et bases per definir els partidaris de la independència d'extremistes i a tu de no extremista. Perquè així i no al revés?
D'altra banda, ets conscient que parlar de món sense fronteres i independència és perfectament possible? No et prenc el pèl, la qüestió és que parlem d'àmbits diferents i per tant no és contradictori. Les fronteres són polítiques i econòmiques, això avui a la Unió Europea és pràcticament inexistent; en canvi la independència vol dir tenir la mateixa capacitat política que els països de l'entorn europeu per definir la nostra pròpia política d'acord amb els nostres interessos, és a dir que la nostra administració no depengui de l'espanyola, quan ja ha de dependre de l'europea. Modernitzar vol dir això, reduir ineficiències, i avui l'estat espanyol és exactament això.
Publicar un comentario en la entrada